UN DIA, quan la Formiga Piga estava a punt de sortir del niu es va trobar amb el forat tapat.

No podia ser que a aquella hora del matí, amb les fileres de formigues entrant i sortint del formiguer per carregar i descarregar grans de blat i altres mercaderies, la formiga portera hagués tapat la sortida amb el seu cos com si algun perill amenacés el niu.

Totes les formigues que s’havien quedat a dins estaven espantades i es preguntaven què havia passat.

Però de seguida el forat es va destapar i la Piga va poder sortir i les fileres que entraven i sortien van continuar la seva feina.

A fora, al costat del niu, la Piga va veure que s’havia format una muntanya negra. Una muntanya grandiosa que gairebé arribava fins al cel. Com que era tan a prop, va decidir de pujar-hi a veure si estava feta de pedra dura, d’argila o de sorra.

Quan només havia començat la pujada, la muntanya es va moure. Al començament la Formiga Piga gairebé no ho va notar. Però com que la muntanya s’enlairava, com si volés, i després tornava a terra, la ForPiga es va adonar que de tant en tant les fileres de formigues eren més petites i més llunyanes i per això va trobar que la muntanya negra caminava com un animal del bosc.

I així, amagada i quieta dins d’un foradet de la muntanya perquè les sacsejades no la fessin caure, la Formiga Piga va veure com s’allunyava del bosc i entrava en una mena de cova tan negra com la muntanya.

Un cop dins la cova, la muntanya es va quedar quieta. Però de sobte va sentir-se un soroll molt estrany, com si tota la cova trontollés tot i que la muntanya no es movia.

I més endavant van començar a sentir-se veus i riures i cançons i la Formiga Piga, una mica espantada, va començar a preocupar-se per si no podia tornar al niu. I a preguntar-se a quina mena de muntanya desconeguda s’havia enfilat.

EL CAS és que a poc a poc la Formiga Piga es va adonar que havia pujat a la sabata d’un home que visitava el bosc i després havia tornat cap a la ciutat en un cotxe.

I ara la ForPiga es trobava molt lluny del seu cau i no podia tornar-hi. I a quin niu la voldrien si no feia la seva olor? Segurament que no podria tornar a veure la seva reina i les seves companyes fins que a aquell senyor li vingués bé de visitar un altre cop el bosc. I qui sabia quant de temps podia passar fins que aquella sabata tornés a trepitjar el prat on s’obria el forat del seu niu?

La Formiga Piga tremolava en pensar que el senyor potser no tindria ganes de tornar-hi mai més. I potser, si hi tornava, no portaria les mateixes sabates!

De manera que, així que va poder, la ForPiga va sortir de la sabata i va buscar un amagatall més segur, que li permetés observar, veure i sentir tot el que aquell senyor tenia intenció de fer en el futur per saber quan pensava tornar al bosc.

Van passar dies i dies en què la pobra ForPiga va pujar i baixar mitjons, pantalons, camises, americanes, corbates i samarretes… La qüestió era estar sempre amb aquell senyor per poder aprendre la seva llengua i conèixer els seus projectes.

Es posava al pit de la camisa del senyor, amagada sota la corbata, a l’hora de menjar, per arreplegar les engrunes que queien…, dormia als armaris i calaixeres on desava la roba…, es construïa nius a les butxaques per viatjar amb més comoditat quan l’home anava i venia…, s’escapava ràpidament quan ficaven la roba a la rentadora o quan el senyor es dutxava i ella feia camí al mig de la cama…, i fins i tot va trobar un amagatall a la barnilla de les ulleres, al costat mateix d’una orella, per poder escoltar amb més atenció les converses que tenia.

I així, al cap de temps i de molts esforços, va arribar a entendre que aquell senyor era un periodista que estava a punt de fer la volta al món!

Res de tornar al niu. En lloc de tornar a casa, la Formiga Piga hauria de fer… la volta al món!

DE PRIMER la Formiga Piga es va posar trista perquè veia impossible tornar aviat al niu, però després va pensar que podia aprofitar l’oportunitat de conèixer tota la terra i veure com era el món fins i tot més enllà de l’horitzó.

I va decidir portar d’equipatge una llibreta petita per anar-hi escrivint i dibuixant les coses més importants que trobés en el viatge, de manera que en tornar al niu podria explicar a tot el formiguer com era el món i les persones i els animals que l’habitaven.

Com deia la Formiga Vella, «el saber no fa cap nosa».

I tot just començar el llarg viatge, la ForPiga va començar també a redactar els seus carnets de viatge, un per cada lloc visitat, i tots plegats els va titular La volta al món de la Formiga Piga, que són els que ara mateix teniu a les mans.

ABANS d’emprendre el viatge, vaig poder apuntar al primer carnet coses que vaig veure i pensar tot mirant els mapes, llibres i horaris que el senyor consultava, posada a la punta del coll de la seva camisa.

El món és rodó. Per això podem fer la volta al món i tornar al mateix lloc d’on sortim. Si el món fos pla el viatge no s’acabaria mai, això si el món fos infinit. I si fos finit, que vol dir que s’acabés en algun lloc, ens estimbaríem quan arribéssim al final, com si caiguéssim d’un cingle. Per sort el món és rodó.

Hi ha gent que es mareja als avions, i això és perquè, a la fira, de menuts no han pujat prou vegades a la roda, als cavallets o a les muntanyes russes.

Els viatges són molt importants, perquè així aprenem els uns dels altres. Els turistes són els viatgers que no aprenen res de res ni porten res de nou quan arriben o marxen dels llocs, perquè només prenen el sol.

Un oceà és un mar que abans no se sabia on acabava. Els antics, abans de descobrir Amèrica, es pensaven que era com el cel, que no tenia sostre, que no s’acabava mai. Però Colom va trobar Amèrica i des d’aleshores tothom vol anar-hi. Del mar, en canvi, sempre se n’han conegut els límits.

Colom va ser un gran viatger, un mariner, i va portar a Espanya per primer cop la xocolata, els tomàquets, els plàtans, les patates i el blat de moro. Sense Colom no tindríem el pa amb tomàquet ni el pa amb xocolata. Com que Colom viatjava sempre, ningú no sap on va néixer. I és que viatjar molt té aquest inconvenient, que et pots oblidar del niu d’on has sortit.